El Prat aprova eliminar els carrers franquistes del nomenclàtor pratenc

 

El Ple de l'ajuntament del Prat de Llobregat va aprovar aquest passat dijous una moció presentada a instàncies de la campanya 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers' en relació a la presència al nomenclàtor pratenc de noms de persones relacionades amb la dictadura i la repressió franquista. El text, ha estat aprovat amb els vots favorables de l'equip de govern (EPC, PSC), ERC i Junts, les abstencions de PP i JPD i el vot en contra de Vox.

La plataforma va presentar aquesta mateixa moció ara fa 15 anys (al març de 2009) coincidint amb el 70è aniversari de l’entrada de les tropes feixistes al Prat. En la mateixa, es demanava la substitució de set carrers de persones directament relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que encara perduraven a la població i la realització d’un acte oficial d’homenatge a les víctimes.

Tot i que la moció va ser aprovada, només 3 d’aquests carrers relacionats amb el franquisme van ser retirats: aquells vinculats als tres alcaldes franquistes (Joan Vila, Rafael Ferrer i Josep Colominas).

 

Aquesta nova moció estava principalment dirigida a l’eliminació dels 4 carrers franquistes restants: el del mossèn Rector Farrés i Poch, el falangista Josep Guilera i Molas, Víctor Casanovas o el Rector Martí i Piñol.

El text inclou igualment un apartat on insta a l'ajuntament a emprendre iniciatives perquè siguin anul·lats els judicis de la legalitat franquista, així com a continuar fomentant "polítiques concretes que ajudin al que els veïns i veïnes del Prat coneguin realment la dimensió repressiva del règim a la nostra població".

A més, la plataforma 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers' va reclamar l’obertura d’un procés de debat que inclogués representants plataforma a la comissió del nomenclàtor i un procés participatiu per decidir els noms substitutius.

Quinze anys de campanya

La moció va ser presentada aquest passat 25 de gener, just quan s'acompleixen quinze anys de la presentació en societat de la campanya 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers' i coincidint amb el 85è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes al Prat.

La presentació de la campanya va tenir lloc mitjaçant un acte de homenatge a les víctimes del franquisme a la plaça de la Vila. El primer d'aquestes característiques que va realitzar-se al Prat després de la mort del dictador.

Des de la plataforma es feliciten per alguns dels avanços assolits en aquests darrers quinze anys de campanya en el camp de la reivindicació de la memòria històrica, com la ja citada moció presentada l'any 2009, la realització per part del consistori pratenc d'un acte oficial de desgreuge l'any 2010 vers les víctimes del franquisme, la ja citada substitució al nomenclàtor del nom de tres alcaldes franquistes o bé la retirada de totes les plaques de la falange del Ministerio de la Vivienda, la darrera de les quals va ser retirada l'any 2019 en el marc d'una cercavila antifeixista per part dels mateixos integrants de la plataforma.

Els acords es produeixen després que l'any 2013 el consistori pratenc "tanqués en fals" els anteriors compromisos aprovats al substituir únicament tres dels set proposats: els referents als ja citats tres alcaldes de període franquista.

La campanya 'Esborrem el feixisme' lamenta aquest fet i que s'hagués perdut llavors "l'oportunitat de reivindicar en el nomenclàtor la memòria de les persones represaliades per la dictadura".

Quinze anys de la presentació de la campanya per l’eliminació dels noms dels carrers franquistes

𝐀𝐯𝐮𝐢 𝐟𝐚𝐫𝐚̀ 𝟏5 𝐚𝐧𝐲𝐬, el 25 de gener de 2009, coincident amb el 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a El Prat, tingué lloc a la plaça de la Vila un acte d'𝐡𝐨𝐦𝐞𝐧𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐚 𝐥𝐞𝐬 𝐯𝐢́𝐜𝐭𝐢𝐦𝐞𝐬 𝐝𝐞𝐥 𝐟𝐫𝐚𝐧𝐪𝐮𝐢𝐬𝐦𝐞. El primer d’aquestes característiques que es realitzava a la nostra població, després de 70 anys, i va estar carregat de molta emotivitat. Fins al darrer moment, però, no va estar autoritzat pel consistori i els cossos policials, els quals ens van posar molts problemes burocràtics per organitzar-ho.


Aquell acte donar el tret de sortida a una 𝐥𝐥𝐚𝐫𝐠𝐚 𝐥𝐥𝐮𝐢𝐭𝐚 𝐩𝐞𝐫 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐜𝐮𝐩𝐞𝐫𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐦𝐞𝐦𝐨̀𝐫𝐢𝐚 𝐡𝐢𝐬𝐭𝐨̀𝐫𝐢𝐜𝐚 que encara perdura avui en dia, per la negativa de l'ajuntament a enretirar del Prat tots els carrers franquistes.


El març d'aquell mateix any presentaríem una iniciativa popular al ple, per demanar la substitució dels noms dels carrers de persones relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que encara perduraven a la població, i la realització d’un acte oficial de desgreuge.

𝐄𝐧 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐬 𝐝𝐚𝐫𝐫𝐞𝐫𝐬 𝟏𝟐 𝐚𝐧𝐲𝐬 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧𝐬 𝐝𝐞𝐥𝐬 𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮𝐬 𝐪𝐮𝐞̀ 𝐞𝐧𝐬 𝐯𝐚̀𝐫𝐞𝐦 𝐦𝐚𝐫𝐜𝐚𝐫 𝐜𝐨𝐦 𝐚 𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐡𝐚𝐧 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐭 𝐚𝐬𝐬𝐨𝐥𝐢𝐭𝐬:


- L'ajuntament realitzar l'any 2010 un acte oficial de desgreuge.


- La darrera placa de la falange del Ministerio de la Vivienda què quedava a El Prat la vàrem retirar nosaltres mateixos el setembre de 2019.


- Retirada del nomenclàtor pratenc dels noms de 3 alcaldes franquistes.

 

Coincidint amb l'efemèride avui presentarem una 𝐧𝐨𝐯𝐚 𝐦𝐨𝐜𝐢𝐨́ en per demanar novament la retirada dels 4 carrers franquistes que encara resten al Prat.

La relació amb el franquisme però, no és únicament atribuïble als alcaldes franquistes, està també íntimament lligada al mossèn del període, 𝐫𝐞𝐜𝐭𝐨𝐫 𝐅𝐚𝐫𝐫𝐞̀𝐬 𝐢 𝐏𝐨𝐜𝐡, i al farmacèutic falangista 𝐉𝐨𝐬𝐞𝐩 𝐆𝐮𝐢𝐥𝐞𝐫𝐚, tots dos directament relacionats en els informes i avals que feien entrar o sortir de la presó a centenars de pratencs represaliats, i totes dues figures cabdals de dues institucions tan intrínsecament lligades a la dictadura com l’església i Falange; i a la de 𝐕𝐢𝐜𝐭𝐨𝐫 𝐂𝐚𝐬𝐚𝐧𝐨𝐯𝐚𝐬 i el 𝐫𝐞𝐜𝐭𝐨𝐫 𝐌𝐚𝐫𝐭𝐢́ 𝐢 𝐏𝐢𝐧̃𝐨𝐥, tots dos de coneguda trajectòria dretana, i que el seu mèrit per tenir un carrer va ser el de ser morts durant la Guerra Civil, atribuint-los el règim franquista el dubtós honor de “Caidos por Dios y por España”, i en el cas del rector explicitant-ho directament en la denominació per aquest fet d’un carrer al seu nom. Que el consistori vulgui mantenir-los al nomenclàtor pratenc és un fet incomprensible i lamentable que ens obligarà a continuar lluitant pel seu canvi.


Avui un cop més, coincidint amb el 85è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes al Prat, denunciem els pactes de silenci i amnèsia històrica en què va fonamentar-se el règim del 78, i 𝐫𝐞𝐢𝐭𝐞𝐫𝐞𝐦 𝐞𝐥 𝐧𝐨𝐬𝐭𝐫𝐞 𝐜𝐨𝐦𝐩𝐫𝐨𝐦𝐢́𝐬 𝐚𝐦𝐛 𝐥𝐚 𝐦𝐞𝐦𝐨̀𝐫𝐢𝐚 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐞𝐬 𝐥𝐞𝐬 𝐯𝐢́𝐜𝐭𝐢𝐦𝐞𝐬 𝐩𝐫𝐚𝐭𝐞𝐧𝐪𝐮𝐞𝐬 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐟𝐫𝐚𝐧𝐪𝐮𝐢𝐬𝐭𝐚, i amb totes aquelles persones que van caure defensant la llibertat contra la barbàrie.

Esborrem el feixisme presentem una sol·licitud per debatre al Ple l'eliminació definitiva dels carrers franquistes

 

 

El 25 de gener de 2024 celebrarem el 15 aniversari de l'inici de la campanya per l'eliminació dels carrers franquistes del nomenclàtor pratenc. I ens agradaria celebrar-ho com cal.

Celebrant (ni més ni menys) que hem esborrat la infàmia de tenir encara carrers franquistes a El Prat. Just el dia que farà 85 anys les tropes franquistes van ocupar el nostre municipi.

Per aquest motiu hem presentat una proposta de moció per a debatre al Ple Municipal del pròxim 25 de gener.

El divendres 19 tenim concertada una cita amb la Regidor de Memòria Democràtica i sabrem si la nostra proposta serà inclosa en l'ordre del dia i en quines condicions.

Manifest pels 15 anys de l'inici de la campanya per eliminar els carrers franquistes d'El Prat

 Ara fa 15 anys, un 25 de gener de l’any 2009, coincidint amb el 70è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes al Prat, va néixer la Plataforma Esborrem el Feixisme, que va iniciar la campanya per la memòria i reconeixement de les víctimes del franquisme de la nostra població amb un acte d’homenatge a la Plaça de la Vila. Aquell acte va ser el primer d’aquestes característiques que es realitzava al Prat després de la mort del dictador i va iniciar una llarga campanya que encara avui perdura. 

El març d’aquell mateix 2009 des de la Plataforma vam presentar al ple municipal  una “iniciativa popular per la memòria antifranquista”, amb el recolzament d’una quinzena d’entitats i col·lectius locals, per demanar al consistori mesures concretes com la substitució del nom de set carrers de persones directament relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que encara perduraven a la població i la realització d’un acte oficial d’homenatge a les víctimes.

 Aquella moció, aprovada amb la majoria de vots dels membres del consistori, va suposar alguns avenços, com l’organització el gener de 2010 per part de l’ajuntament d’un acte d’homenatge oficial a les víctimes del franquisme al Teatre Modern i la retirada el maig del mateix any de 32 plaques del Ministerio de la Vivienda falangista.

 Posteriorment la plataforma Esborrem el Feixisme ha seguit traient més plaques del nostre municipi. Finalment l’any de 2018 va ser retirada l’última placa al Carrer d’Enric Morera número 38.

Tot i això, després de quinze anys, un d’aquells acords es va tancar en fals i la nostra població continua incomprensiblement portant el nom de quatre persones relacionades amb el franquisme. En aquest sentit, va ser al març de 2010 quan tres historiadors en representació de la Plataforma van anar convidats a la Comissió de Nomenclàtor on es va debatre amb proves documentals sobre aquestes persones i la seva relació amb el règim.

Després d’anys d’espera, finalment en el ple de juliol de 2013 l’ajuntament va anunciar per sorpresa el canvi dels carrers únicament referents als tres alcaldes franquistes (Joan Vila, Rafael Ferrer i Josep Colominas), substituint-los amb denominacions neutres i decidides unilateralment per l’equip de govern, perdent l’oportunitat de reivindicar en el nostre carrerer la memòria de les persones represaliades per la dictadura. Aquella decisió agredolça va comportar que encara continuïn existint quatre carrers de persones relacionades amb el règim com el mossèn del períodeRector Farrés i Poch i el falangista Josep Guilera i Molas, o denominats pels consistoris franquistes en base al seu suposat caràcter de “màrtirs” i en concepte de “caídos por Dios y por España” com Víctor Casanovas i el Rector Martí i Piñol.

Quinze anys després continuem exigint que al nomenclàtor del Prat no es permeti que hi hagi cap denominació de figures relacionades amb el règim feixista, responsable de la repressió, exili i mort de desenes de pratencs i pratenques. Instem a les institucions a que acabin amb la vergonya que suposa continuar enaltint aquests noms i aprofitin aquest procés de substitució per escollir de forma oberta i participativa noves denominacions que rescabalin la dignitat i memòria dels centenars de persones que van patir la repressió franquista a la nostra població.

Des de la Plataforma Esborrem el Feixisme reiterem el nostre compromís amb la memòria de les víctimes del franquisme. Demanem a les autoritats que es comprometin a emprendre iniciatives per a que siguin anul·lats els judicis de la legalitat franquista i s’avanci en la justícia, reconeixement i reparació de les persones que van patir aquella repressió, així com a fomentar polítiques concretes que ajudin a que els veïns i veïnes del Prat coneguin realment la dimensió repressiva del règim a la nostra població.

Retorna el cercavila antifeixista de Festa Major amb importants novetats de cara al gener

 

Torna el cercavila antifeixista de Festa Major.

La campanya "Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers" tornarem a sortir al carrer en plena festa major per demanar a l'Ajuntament que enretiri tots els carrers franquistes que resten al Prat. El 12è Cercavila antifeixista sortirà a les deu del vespre acompanyat per una xaranga, percussió i vents, que recorrerà els carrers del poble.

El 12è Cercavila antifeixista sortirà a les deu del vespre acompanyat per una xaranga percussió i vents, que recorrerà diversos carrers del poble amb inici de la plaça de la Vila. El cercavila iniciara el seu recorregut just en el moment en que acabi el pregó.

Durant el trajecte és disposaran de cinc consumicions en total. El preu de la tireta de tickets serà de 5 euro. Per una qüestió logística els organitzador avisen que els tiquets son limitats. Podeu adquirir-los anticipadament a la Copisteria Alonso i El Casal 'La Llavor' a partir de dimecres.

 Durant el cercavila anunciarem importants novetats respecte a la campanya.

Gràcies per endavant per fer pinya i recolzar any rera any (excepte els anys d'aturada per la pandèmia) aquesta iniciativa, lúdica i reivindicativa per recordar un cop més al nostre ajuntament que tenir carrers dedicats "a caídos por la gloria de dios y por España" és simplement una vergonya es miri com es miri, i un insult a la memòria de tots aquells pratencs i pratenques antifeixistes morts i represaliats.

Per un poble lliure de carrers franquistes!
Visca el Prat antifeixista!
Visca la Festa Major!

 

Denunciem les actuacions dels Mossos d'Esquadra contra el nostre legítim dret de manifestació

Amb el que portem d'any al moviment antifeixista pratenc duem dues persones identificades a causa de l'exercici del dret a manifestació.

La primera el 7 de febrer en el marc d'una concentració contra el feixisme i el racisme convocada als Jardins de la Pau, davant d'una paradeta de VOX -Tot i l'absència de cap mena d'incident-. La segona el passat 15 de febrer a la plaça de la Vila durant una concentració -Tot i haver demanat el permís corresponent-.

 

Volem denunciar la limitació de drets fonamentals que suposen aquestes actuacions policials per part del Cos dels Mossos d'Esquadra.

 

Malgrat que en cap d'aquest dos casos citats no hem hagut de lamentar cap sanció administrativa, volem denunciar el caràcter intimidador d'aquestes actuacions arbitraries per la incertesa i la por que generen en les persones afectades davant la possibilitat de ser finalment multats per fet de simplement assistir a una concentració. Denunciem que aquestes actuacions serveixen a més, als cossos policials, per engrandir les seves bases de dades sobre ciutadans basant-se en la seva ideologia. 

 

Finalment des de la campanya 'Esborrem el Feixisme' volem manifestar la nostra solidaritat amb els activistes de la plataforma 'Ni un Pam de Terra' sancionats per participar en accions de protesta i aprofitem per demanar la retirada de normatives com la municipal ordenança de civisme o l'estatal llei mordassa que limiten l'exercici de drets de fonamentals, com el de llibertat d'expressió.

 

 

Reclamem que la decisió de retirar el nom del Passatge dedicat a Juan Carlos I és faci efectiva

Ahir 23F, al Passatge dedicat al Prat a l'avui emèrit Rei Borbó Juan Carlos I, la plataforma Esborrem el Feixisme varem procedir a reproduir el censurat mural de l'artista Rock Black Block.

A 1a hora d'aquest matí la reproducció ja no era al seu emplaçament, ha fugit. Lamentem dir que amb tota probabilitat, el mural ha patit una sort similar que l'original censurat pels serveis de neteja del veí consistori de Barcelona.

Amb aquesta acció hem volgut recordar igualment al nostre Ajuntament que la decisió de fer desaparèixer del nomenclàtor pratenc l'infame nom d'aquest passatge, resta avui pendent de fer-se efectiva